La bola de cristall

D
Mira,
               G         A 
surt el sol a les ciutats on 
       D
haguéssim pogut viure
               G         A        
i una llum plena de pau va inundant 
D
totes les cuines.
               G         A    
Jo faig pinta de tranquil, i tu 
    G
sembles tan tranquil.la.
    Em7                  A        
I ens crido: “Treu-te la disfressa i
D
 revela qui ets!
    G                A            
No em crec que sigueu la vida que 
D
ens estem perdent”.

D
Mira,
               G         A    
tot ha anat segons el pla, quin 
    D
exemple d’harmonia,
                        G     A   
això és creure en el que un vol i 
            D
invertir amb saviesa els dies,
Continúa después del anuncio
               G                 A
si prens nota, crec que ens surt 
        G
un bon llibre d’aforismes.
    Em7                  A    
I ens crido: ”Observant-vos les 
    D
mans, us he vist el truc!
    G                A            
No sou realment la vida que ens hem 
D
perdut”.

D
Mira,
               G         A        
panderetes, serpentines, apa nena, 
D
quines mitges,
               G         A        
hi som tots, sí, però fixa’t bé, com
D
 et miro, com em mires.
                      G      
Va, assumim-ho, els dies bons 
   A        G
gairebé som invencibles!
    Em7                  A     
I ens crido: “Això és lamentable 
   D
teatre amateur!
      G               A            
I no la vida que se’ns escapa a cada
D
 moment”.

D
Mira
                   G         A 
com els nervis no han pogut, les 
       D
paraules que buscàvem.
               G         A        
Les diem i no fan por, les diem amb 
D
la veu alta:
                   G         A    
“Amor meu, sempre hi seré, amor 
    G
meu, com ho dubtaves?”
    Em7                  A        
I ens crido: “Ja sé de què aneu i he
D
 perdut l’interès!
      G               A      
Que la vida que ens hem perdut 
      D
simplement no existeix”