La cançó del soldadet

   G                       C
Escolteu la cançó del soldadet
                        G
que a través d’un ull de bou
                       C
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el 
   G
soldadet,
                        D
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a 
G
prop.
I tan a prop deu ser que baixa el 
  C
capità
                        G
i intenta no semblar nerviós
                       C
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu 
    G
prudents
                   D
i arrapeu-vos a la vida
                           G
amb les ungles i amb les dents”.

 Em       D               G
Ja a coberta, els homes resen.
 Em       D               G
Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el 
    C
soldadet,
                    G
i acaricia el seu fusell,
                       C
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els 
 G
turons,
                    D
“soldadet, valor, valor,
Continúa después del anuncio
que depèn de gent com tu la sort del
G
 món”.
Però “si una bala enemiga creua el 
C
vent
                    G
i em travessa el cervell”,
                    C
es planteja el soldadet,
                      G
“les onades m’arrossegaran
                   D
i mil peixos de colors
                               G
lluitaran per devorar la meva carn”.

Em         D            G
I és quan pensa “jo m’amago;
Em         D            G
quan no mirin, jo m’amago”.

Però sempre miren, i el vaixell 
           C
s’està aturant,
                     G
les comportes s’han obert
                           C
i, en un segon, s’inunda el mar
                           G
de soldats disparant a l’infinit
                   D
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a 
    G
l’enemic.
I entre bomba i bomba tot li va prou
C
 bé
                           G
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha 
C
anat…”,
però després sent a l’esquena un 
         G
dolor estrany
                      D
i en tocar-se-la li queda
                      G
tot el braç tacat de sang.

Em       D              G
Gira el cap a banda i banda.
Em        D            G
Seu a la sorra i descansa.

          C                        
I mentre arriba el coi de metge, el
    G
 soldadet
                      D
es tranquil·litza repetint
                            G
què farà, on anirà, si sobreviu:
    C                  G
“Aniré a ma mare ben vestit
                            D
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre
G
 així;
  C                             
aniré a la Margarida a fer-li un 
 G
fill
                       D
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a 
G
mi”.



***Aquestes són les notes básiques 
que, repeteixo,
   a la versió acústica original, 
sonen al 3er trast.
   Després ells fan les seves 
variacions al puntejar***