La Serotonina

E|--------------------------------
B|--------------------------------
G|--------------------------------
D|-----------------5-3------------
A|----3----3--6-------6-----------
E|---------------------------3--6-

E|---------------| 
B|---------------| 
G|---------------| 
D|--------------|  
A|3-----------|    
E|--------------|  

Cm 
Em 
                                     @G#$     @A#$
va pujar la febre l’altre dia
 A#

                                 @Gm$                @D#$
i van trucar a uns doctors 
 D#
especialitzats
                                       @G#$  @Gm$
en extreure la pedra de la bogeria,
 Gm

                                       @G#$     @Gm$
en fer brollar la font de la 
 Gm
felicitat.

Cm 
I 
                                   @G#$      @A#$
va venir un malson mentre 
 A#
m’adormien,
                                   @Gm$               @D#$
va dir “sóc teu, tu ets meu, no 
 D#
t’escaparàs”.
                                                          @G#$     @Gm$
Vaig dir “molt bé, malson, però els 
 Gm
malsons què somien?”.
                                              @G#$
No puc dir que es quedés gaire 
#
impressionat…

Continúa después del anuncio
                 G#             Cm
Després recordo, en despertar-me,
              D#                A#
la llum incandescent d’un flaix
               G#               Cm
i, prenent nota del gran miracle,
              D#             A#
científics ianquis i cubans.

I em puja la serotonina,
D#                 Cm
em puja la serotonina
G#                  A#
(em puja la serotonina),
D#                  Cm
com la marea quan arriba
G#                        A#
(als peus cansats de tot el dia),
com una nena que s’enfila
(a un arbre ple de mandarines),
em puja la serotonina
(ai, em puja la serotonina).

Se’m va apropar un amor, un que jo 
tenia,
va preguntar “xicot, què et va 
passar?”.
Vaig dir “no t’ho creuràs, una 
tonteria,
tenia una pedra dins del cap”.
Se’m va apropar un futur que 
construïem,
vaig dir “cabró, que bé que ens ho 
hauríem passat”.
Va contestar “gent millor que tu em 
volia”,
no puc negar que el futur digués la 
veritat…

La bona nova ja s’escampava
més enllà dels regnes cristians,
ja s’estripaven llibres d’Història
que havien quedat desfasats.