Mort d'un heroi romàntic

Dm  Am  G   Am

Dm                    Am      G 
Un cosí de ma mare tenia un 
                 Am
bufet pròsper a la ciutat.
Dm                    Am      G 
Fa molts anys van enviar-m’hi 
                 C
com a jove passant d’advocat.
Dm                    Am          
Vaig trobar una cambra senzilla 
G                  Am
-una taula, un llit, un mirall.
Dm                    Am
Hi arribava que era nit tancada,
G                              
que en alguna taverna del centre 
     Am
s’havia fet tard.

Al replà, la senyora Manresa passava
 les hores cosint
però aquell dia semblava alterada, 
va apropar-se, nerviosa, i va dir:
“Disculpi, no sap com odio venir a 
demanar-li favors,
l’inquilí del tercer aquest migdia 
estava com boig i ara pico i no 
respon”.

A la llum d’un immens canelobre, 
vaig obrir-me pas en la foscor.
Avançant entre ombres de mobles, 
repassava les habitacions.
Vaig sentir uns gossos que 
somicaven, vaig seguir la pista dels
 plors
i, senyors, com sabran vaig 
trobar-me un gran heroi romàntic 
mort al menjador.

Continúa después del anuncio
F                            C   
I tenia una nota ridícula 
             Am
arrugada entre les mans
Dm
plena de dits que jugaven amb 
trenes, de postes de sol
                           Am
i donzelles a lloms de cavalls.

Poc després l’inspector s’apuntava 
el contacte d’un familiar,
un germà que vivia a la costa amb 
qui celebraven els sants.
Van tancar-li els dos ulls amb 
tendresa, van tapar-lo amb un 
llençol blanc.
En silenci tothom glopejava el te 
verd que havia escalfat la mestra 
del quart.

Un mossèn va pregar un Pare Nostre 
amb un fil de veu mort de son.
Al costat, vam reunir-nos els homes 
per mirar de treure el cos.
I estirant d’uns turmells sense vida
 vaig sortir d’aquell menjador.
La senyora Manresa patia “per l’amor
 de Déu, vigilin amb els cops”.

Al carrer la carrossa esperava, el 
cotxer es distreia observant
uns soldats de permís que cantaven 
sota la llum dels fanals.
Vam comptar fins a tres per fer 
força per pujar el cadàver a dalt.
Un vent fred va gelar l’aire, un 
fuet petant
amb mandra va fer arrencar els 
cavalls.

F                           
I seguia amb la nota ridícula 
      C              Am
arrugada entre les mans
Dm
plena de crits en el buit, de desigs
 violents,
de tempestes que enterren vaixells 
      Am
dins el mar.
Plena de dones rient, d’ulls 
sanguinolents,
de bellesa que no deixa espai per 
pensar.
Plena de muses ferides per sempre 
per claus rovellats
en cançons de poetes vulgars.
Plena de salts infinits on t’esperen
 immòbils,
per si vols passar-hi, uns gimnastes
 de glaç.
Plena de bèsties bavoses a punt 
d’enfrontar-se
en combat desigual amb els presos 
cristians.
Plena de nens espantats que miren si
 arriben
els pares sota la pluja constant.
Plena de joves erectes que arramben 
pubilles
guarnides pel ball del diumenge de 
rams.
Plena de braços que s’alcen i paren 
un taxi
sortint de sopars amb amics que se’n
 van.
Plena de creu-me, ho intento, però a
 estones sospito, morena,
que això no s’aturarà mai.