Mort Dun Heroi Romàntic

F  Am  G  Am


[Verse 1]

     F               Am       G                   Am
Un cosí de ma mare tenia un bufet pròsper a la ciutat
         F          Am              G                  C
Fa molts anys van enviar-m'hi com a jove passant d'advocat
        F                 Am         G                    Am
Vaig trobar una cambra senzilla: una taula, un llit, un mirall
      F                   Am             G                                   Am
I arribava que era nit tancada, que en alguna taverna del centre s'havia fet tard


[Verse 2]

     F                  Am     G                 Am
Al replà, la senyora Manresa passava les hores cosint
            F                Am           G                    C
Però aquell dia semblava alterada, va apropar-se nerviosa i va dir:
    F                  Am    G                  Am
"Disculpi, no sap com odio venir a demanar-li favors
       F                   Am    G                                Am
L'inquilí del 3r aquest migdia estava com boig i ara pico i no respon"


[Verse 3]

     F                    Am          G                    Am
A la llum d'un immens canelobre vaig obrir-me pas en la foscor
    F                    Am         G               C
Avançant entre ombres de mobles repassava les habitacions
        F                      Am            G                  Am
Vaig sentir uns gossos que somicaven, vaig seguir la pista dels plors
     F                         Am        Dm     C     G      Dm      G    Am
I, senyors, com sabran vaig trobar-me un gran heroi romàntic mort al menjador


[Chorus]

    F                         C              F
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans
Dm                                                         G        G7         Am
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol i donzelles a lloms de cavalls


[Verse 4]

       F                      Am         G              Am
Poc després l'inspector s'apuntava el contacte d'un familiar
      F                 Am        G                  C
Un germà que vivia a la costa amb qui celebraven els sants
       F                          Am           G                     Am
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa, van tapar-lo amb un llençol blanc
     F                 Am         G                                     Am
En silenci tothom glopejava el te verd que havia escalfat la mestra del quart


[Verse 5]

     F                      Am            G                  Am
Un mossèn va pregar un pare nostre amb un fil de veu mort de son
      F                      Am          G                C
Al costat vam reunir-nos els homes per mirar de treure el cos
      F                         Am           G                 Am
I estirant d'uns turmells sense vida vaig sortir d'aquell menjador
     F               Am           G                            Am
La senyora Manresa patia: "per l'amor de Déu, vigili'n amb els cops!"


[Verse 6]

     F                    Am         G                     Am
Al carrer la carrossa esperava, el cotxer es distreia observant
      F                     Am    G                   C
Un soldats de permís que cantaven sota la llum dels fanals
        F                       Am          G                Am
Vam comptar fins a tres per fer força per pujar el cadàver a dalt
        F               Am       Dm     C        G         Dm       G         Am
Un vent fred va gelar l'aire, un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls


[Chorus]

    F                           C                F
I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans
Dm                                                               G        G7             Am
Plena de crits en el buit, de desigs violents de tempestes que enterren vaixells dins el mar


[Otro]

Dm                                                       G                     Am
Plena de dones rient d'ulls sanguinolents de bellesa que no deixa espai per pensar
Dm                                                          G                 Am
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats en cançons de poetes vulgars
Dm                                                           G                         Am
Plena de salts infinits on t'esperen immòbils, per si vols passar-hi, uns gimnastes de glaç
Dm                                                           G                       Am
Plena de besties bavoses a punt d'enfrontar-se en combat desigual amb els presos cristians
Dm                                                     G                 Am
Plena de nens espantats que miren si arriben els pares sota la pluja constant
Dm                                                         G                    Am
Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides pel ball del diumenge de rams
Dm                                                       G                       Am
Plena de braços que s'alcen i paren un taxi sortint de sopars amb amics que se'n van
Dm                                                                 G                Am
Plena de "Creu-me ho intento, però a estones sospito, morena, que això no s'aturarà mai"