Mort Dun Heroi Romàntic

F  Am  G  Am


[Verse 1]
     F               Am       G  
Un cosí de ma mare tenia un bufet
                 Am
 pròsper a la ciutat
         F          Am            
Fa molts anys van enviar-m'hi com 
  G                  C
a jove passant d'advocat
        F                 Am      
Vaig trobar una cambra senzilla: 
   G                    Am
una taula, un llit, un mirall
      F                   Am      
I arribava que era nit tancada, 
       G                        
que en alguna taverna del centre 
           Am
s'havia fet tard


[Verse 2]
     F                  Am     G 
Al replà, la senyora Manresa 
                Am
passava les hores cosint
            F                Am   
Però aquell dia semblava alterada,
        G                    C
 va apropar-se nerviosa i va dir:
    F                  Am    G   
"Disculpi, no sap com odio venir 
               Am
a demanar-li favors
       F                   Am
L'inquilí del 3r aquest migdia 
    G                          
estava com boig i ara pico i no 
      Am
respon"


[Verse 3]
     F                    Am      
A la llum d'un immens canelobre 
    G                    Am
vaig obrir-me pas en la foscor
    F                    Am   
Avançant entre ombres de mobles 
      G               C
repassava les habitacions
        F                 
Vaig sentir uns gossos que 
     Am            G              
somicaven, vaig seguir la pista 
    Am
dels plors
     F                     
I, senyors, com sabran vaig 
    Am        Dm     C     G     
trobar-me un gran heroi romàntic 
 Dm      G    Am
mort al menjador


Continúa después del anuncio
[Chorus]
    F                         C   
I tenia una nota ridícula arrugada
           F
 entre les mans
Dm                                
Plena de dits que jugaven amb 
                         G        
trenes de postes de sol i 
G7         Am
donzelles a lloms de cavalls


[Verse 4]
       F                      Am  
Poc després l'inspector s'apuntava
       G              Am
 el contacte d'un familiar
      F                 Am        
Un germà que vivia a la costa amb 
G                  C
qui celebraven els sants
       F                      
Van tancar-li els dos ulls amb 
    Am           G          
tendresa, van tapar-lo amb un 
           Am
llençol blanc
     F                 Am         
En silenci tothom glopejava el te 
G                                 
verd que havia escalfat la mestra 
    Am
del quart


[Verse 5]
     F                      Am    
Un mossèn va pregar un pare nostre
        G                  Am
 amb un fil de veu mort de son
      F                      Am   
Al costat vam reunir-nos els homes
       G                C
 per mirar de treure el cos
      F                         Am
I estirant d'uns turmells sense 
           G                 Am
vida vaig sortir d'aquell menjador
     F               Am      
La senyora Manresa patia: "per 
     G                         
l'amor de Déu, vigili'n amb els 
   Am
cops!"


[Verse 6]
     F                    Am      
Al carrer la carrossa esperava, el
   G                     Am
 cotxer es distreia observant
      F                     Am    
Un soldats de permís que cantaven 
G                   C
sota la llum dels fanals
        F                      
Vam comptar fins a tres per fer 
 Am          G                Am
força per pujar el cadàver a dalt
        F               Am       
Un vent fred va gelar l'aire, un 
Dm     C        G         
fuet petant amb mandra va fer 
Dm       G         Am
arrancar els cavalls


[Chorus]
    F                        
I seguia amb la nota ridícula 
   C                F
arrugada entre les mans
Dm                                
Plena de crits en el buit, de 
                               G
desigs violents de tempestes que 
        G7             Am
enterren vaixells dins el mar


[Otro]
Dm                        
Plena de dones rient d'ulls 
sanguinolents de bellesa que no 
G                     Am
deixa espai per pensar
Dm                                
Plena de muses ferides per sempre 
                          G      
per claus rovellats en cançons de 
           Am
poetes vulgars
Dm                                
Plena de salts infinits on 
                           G   
t'esperen immòbils, per si vols 
                      Am
passar-hi, uns gimnastes de glaç
Dm                            
Plena de besties bavoses a punt 
                               G 
d'enfrontar-se en combat desigual 
                      Am
amb els presos cristians
Dm                                
Plena de nens espantats que miren 
                     G             
si arriben els pares sota la pluja 
    Am
constant
Dm                                
Plena de joves erectes que 
                         G         
arramben pubilles guarnides pel 
           Am
ball del diumenge de rams
Dm                                
Plena de braços que s'alcen i 
                       G           
paren un taxi sortint de sopars amb
            Am
 amics que se'n van
Dm                                
Plena de "Creu-me ho intento, però
                                 G 
 a estones sospito, morena, que 
               Am
això no s'aturarà mai"