El Metec

G    D   D7   C   Bm   Am

G
Amb aquest aire de metec,

jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents;
                       D7
i aquest mirar tan indecís,

ara amargant, ara endolcit,
                      G
de dies bons i de mal temps.

G
Potser faig pinta d’haver estat

lladre de fruites i de blats,
                         D
de camps que acaricia el sol,
C                             
però és que m’hi ajec i hi faig 
     Bm
l’amor
                             Am
com hi he jugat i m’hi he perdut,
                          G
sense mai perdre-m’hi del tot.

G
Amb aquest aire de metec,

Continues after the ad
jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents,
                           D7
i aquests meus ulls descolorits,

verdosos, blaus, mig enfosquits;
                        G
em faig mirall de tots aquells.

amb qui he sofert, amb qui he 
gaudit,

perquè el meu cor no s’ha rendit
                      D
ni penedit d’anar més lluny,
C                        Bm
d’on algú diu que ens aturem
                       Am
si no volem anar a l’infern,
                     G
cosa que mai no m’he cregut.

G
Amb aquest aire de metec

jueu errant, pastor grec,
                              D
i els meus cabells als quatre vents,
                        D7
vinc a trobar-te i a sentir

com és d’immens aquest camí
                      G
que encara tornaria a fer;

camí de totes les olors

del gessamí dels meus records
                      D
d’Alexandria i d’Istanbul;
C                    Bm
i com voldria perdre-m’hi
                    Am
i enamorar-m’hi com ahir
                          G
ans que se m’acluquin els ulls.

G                    D
I com voldria perdre-m’hi
D7                   G
i enamorar-m’hi com ahir
C                         G
ans que se m’acluquin els ulls.