Foravilers

Resulta tan molest
tenir nació però no estat.
Poder seguir creixent
però al marge de la llei.
No veig que sigui greu
defensar el lloc que et veu créixer.
Sentir-te’n a prop seu,
no pot ser tan dolent.
Perdó per ser conscients
de la nostra identitat,
per creure que voler
pot resultar poder.
El temps ens dóna les raons
que ens han pres tants moments
de glòria.
No cal seguir els patrons
que ens han empès...
a viure tants cops el mateix procés
i a creure que hem de demanar
permís per viure,
per proclamar-nos lliures
de sentir la vida
tal com sempre hem desitjat.
No sabem dir que no
amb prou contundència
a totes les restriccions
que ens han empès...

Junts hem menjat,
foravilers de tarda,
ametllons verds
de la branca més alta
robats d’un hort
sense porta ni tanca;
ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!
Esborràvem lliçons,
darrere els arbres,
de mestres i veïns:
aquesta plana
l’escrivíem ben sols
amb lletra clara;
ai, no la mosseguis,
l’ametlla amarga!
Esquitxada de nit
la bata blanca
i amb els dits entintats,
mig oblidàvem,
al cor d’ametlló,
l’ametlla amarga;
ai, no la mosseguis
amic, encara!