INTRO: B F# E B F#

        B
Quan d'un cel blau del nord somriguin
        F#
núvols blancs i bufi el vent,
            E
i els teus pulmons s'inflin com veles,
           B               F#
i el sol t'escupi raigs al front.
           B
Quan els pit-rojos i les caderneres,
               F#
els gaigs, les garces i els mussols
             E
refilin a l'uníson una melodia
            B           F#
que tens al cor, potser comencis
    B
a sospitar.

(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)
         B
Quan recuperis tots els fragments
           F#
d'aquest naufragi que és la memòria,
            E
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
            B                    F#
d'aquesta espelma ja no en direm llum.
            B
Quan de la fosca nit salvatge
             F#
l'udol dels llops, convocant la lluna,
              E
recorri en calfreds els petits cossos
              B           F#
dels vostres fills, és que tot
            B
torna a començar.

PUENTE: B F# E B F#

   B       F#       E       B       F#
O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
   E       B              F#        E           B     F#
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
   E       B          F#            E          B      F#
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.