INTRO: B F# E B F#
B
Quan d'un cel blau del nord somriguin
F#
núvols blancs i bufi el vent,
E
i els teus pulmons s'inflin com veles,
B F#
i el sol t'escupi raigs al front.
B
Quan els pit-rojos i les caderneres,
F#
els gaigs, les garces i els mussols
E
refilin a l'uníson una melodia
B F#
que tens al cor, potser comencis
B
a sospitar.
(I tothom sap que la sospita és la primera forma de la fè)
B
Quan recuperis tots els fragments
F#
d'aquest naufragi que és la memòria,
E
d'aquests parracs ja no en direm corbates,
B F#
d'aquesta espelma ja no en direm llum.
B
Quan de la fosca nit salvatge
F#
l'udol dels llops, convocant la lluna,
E
recorri en calfreds els petits cossos
B F#
dels vostres fills, és que tot
B
torna a començar.
PUENTE: B F# E B F#
B F# E B F#
O potser tu mai has tingut un amic imaginari.
E B F# E B F#
O potser tu mai has demanat res al teu àngel de la guarda.
E B F# E B F#
O potser tu mai t'has sentit fill d'un pare desconegut.
