Som Ocells
Nil Moliner
Somos como dos pájaros dentro de la noche Som com dos ocells a dins a nit Que cruzan todas las tormentas Que creuen totes les tempestes Que ya no les hace falta mirar atrás Que ja no els hi cal mirar enrere
Cuando la tristeza Quan la tristesa Ya no me viene a ver Ja no em ve a veure Dejo que el viento Deixo que el vent Me lleve por otras dramas Em porti per altres draceres
Miro a la Luna Miro a la lluna Para hacerme entender Per fer-me entendre Que antes de nada Que abans de res He de estimarme cómo lo hacía He d’estimarme com ho feia
Y sé que cuesta I sé que costa Entre el tiempo pasa M’entre el temps passa Asumir cada recuerdo Assumir cada record Con la nostalgia Amb la nostàlgia
Y sé que cuesta I sé que costa Imaginarte Imaginarte Cuando la herida no ha cerrado Quan la ferida no ha tancat Y todavía sangrero I encara sagna
Ahora tenemos que comprender que no es lo mismo Ara hem de compendre que no es el mateix Pero todavía me quedan fuerzas Pero encara em queden forces Ahora tenemos que saber que quizás no nos encontremos Ara hem de saber que potser no ens trobem Y eso todavía me destroza I això encara em destroça
Ahora tenemos que cuidarnos y que nos lleve el viento Ara hem de cuidarnos i que ens porti el vent En cualquier lugar del mundo A qualsevol indret del mon Te recordaré por siempre Et recordaré per sempre més
Somos como dos pájaros dentro de la noche Som com dos ocells a dins a nit Que cruzan todas las tormentas Que creuen totes les tempestes Que ya no les hace falta mirar atrás Que ja no els hi cal mirar enrere
Somos como dos pájaros que quieren volar alto Som com dos ocells que volen alt Que nunca más quieren tocar el suelo Que mai més volen tocar el terra Aunque les llueva piedra Encara que els hi plogui pedra
Muchas gracias por marchar Moltes gràcies per marxar Muchas gracias por quedarte Moltes gràcies per quedarte Muchas gracias por ser tú Moltes gràcies per ser tu Por ser la luz que no se apaga Per ser la llum que no s’apaga
Muchas gracias por mañana Moltes gràcies per demà Muchas gracias por siempre Moltes gràcies per sempre Muchas gracias por volar Moltes gràcies per volar Y no dejarme sin guerra I no deixarme sense guerra
Somos como dos pájaros dentro de la noche Som com dos ocells a dins a nit Que cruzan todas las tormentas Que creuen totes les tempestes Que ya no les hace falta mirar atrás Que ja no els hi cal mirar enrere
Somos como dos pájaros que quieren volar alto Som com dos ocells que volen alt Que nunca más quieren tocar el suelo Que mai més volen tocar el terra Aunque les llueva piedra Encara que els hi plogui pedra
Somos como dos pájaros dentro de la noche Som com dos ocells a dins a nit Que cruzan todas las tormentas Que creuen totes les tempestes Que ya no les hace falta mirar atrás Que ja no els hi cal mirar enrere
Somos como dos pájaros que quieren volar alto Som com dos ocells que volen alt Que nunca más quieren tocar el suelo Que mai més volen tocar el terra Aunque les llueva piedra Encara que els hi plogui pedra
Muchas gracias por ser tú Moltes gràcies per ser tu Por ser la luz que no se apaga Per ser la llum que no s’apaga