A
Bella, de vós só enamorós.
DA
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
AD
Tot mon tresor done, i persona,
A
a vós, garrida.
D
Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,
A
dau-me la vida;
D
dau-me-la, doncs, hajau socors,
A
ànima mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
AD
Tota la nit que en vós estic
A
he somiat;
D
i quan record sol, sens abric,
A
trobe'm burlat.
D
No em burleu més: durmam los dos,
A
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
A
Bella, de vós só enamorós.
DA
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
AD
Vós m'haveu fet gran cantorista
A
i sonador;
D
vós ben criat; vós bell trobista,
A
componedor,
D
fort i valent; també celós,
A
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
AD
No us atavieu, anau aixi,
A
que prenc gran ira
D
si us ataviau i algú prop mi
A
per sort vos mira.
D
Nueta us vull, gest graciós,
A
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.
A
Bella, de vós só enamorós.
DA
Ja fósseu mia!
La nit i el jorn, quan pens en vós,
EA
mon cor sospira.