Com un puny

C                          
Quan tu te'n vas al teu país 
     Em
d'Itàlia
                            Dm
i jo ben sol em quede a Maragall,
aquest carrer que mai no ens ha fet 
G
gràcia
se'm torna el lloc d'un gris inútil 
C
ball.
                          Em
Ausiàs March em ve a la memòria,
el seu vell cant, de cop, se 
      Dm
m'aclareix,
                            G
a casa, sol, immers en la cabòria
del meu desig de tu que és gran i 
C
creix:

Dm
"Plagués a déu que mon pensar fos 
mort

E que passàs ma vida en dorment".

Continúa después del anuncio
C                           Em
Entenc molt bé, desgraciada sort,
l'última arrel d'aquest trist 
     Dm
pensament,
                            G
el seu perquè atàvic, jove, fort
jo sent en mi, corprès, 
        C
profundament.
                            Em
Al llit tan gran d'italiana mida
passe les nits sentint la teua 
   Dm
absència,
no dorm qui vol ni és d'oblit la 
G
vida,
                          C
amor, amor, és dura la sentència.

C                          
Quan tu te'n vas al teu país 
     Em
d'Itàlia
                          Dm
el dolor ve a fer-me companyia,
i no se'n va, que creix en sa 
    G
llargària,
despert de nit somou, somort, de 
C
dia.
                              Em
Em passa això i tantes altres coses
sentint-me sol que és sentir-te 
Dm
lluny;
ho veig molt clar quan fa ja cent 
     G
vint hores
que compte el temps que lentament 
    C
s'esmuny.

C                                 
Vindrà el teu cos que suaument em 
Em
poses
en el meu cos quan ens sentim ben 
Dm
junts,
                              G
i floriran millor que mai les roses:
                               C
a poc a poc ens clourem com un puny.