Am         Dm 
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
           Am 
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
        E 
pocs animals no cloen les palpebres,
        Am 
e los malalts creixen de llur dolor.
          Dm 
Los malfactors volgren tot l'any duràs
             Am 
perquè llurs mals haguessen cobriment.
           E 
Mas io qui visc menys de par e en turment
           Am 
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

Am         Dm 
E, d'altra part, faç pus que si matàs
           Am 
mil hòmens justs, menys d'alguna mercè,
             E 
car tots mos ginys jo solt per trair-me.
        Am 
E no cuideu que el jorn me n'escusàs,
          Dm 
ans en la nit treball rompent ma pensa
             Am 
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
         E 
por de morir ne de fer vida estreta
      Am 
no em tol esforç per donar-me ofensa.

Am       Dm 
Plena de seny, mon enteniment pensa
        Am 
com aptament lo llaç d'amor se meta;
        E 
sens aturar, pas tenint via dreta,
          Am 
vaig a la fi si mercè no em defensa.