Lo jorn ha por

Am         Dm
Lo jorn ha por de perdre sa claror:
           Am
quan ve la nit que expandeix ses tenebres,
        E
pocs animals no cloen les palpebres,
        Am
e los malalts creixen de llur dolor.
          Dm
Los malfactors volgren tot l'any duràs
             Am
perquè llurs mals haguessen cobriment.
           E
Mas io qui visc menys de par e en turment
           Am
e sens mal fer, volgra que tost passàs.

Am         Dm
E, d'altra part, faç pus que si matàs
           Am
mil hòmens justs, menys d'alguna mercè,
             E
car tots mos ginys jo solt per trair-me.
        Am
E no cuideu que el jorn me n'escusàs,
          Dm
ans en la nit treball rompent ma pensa
             Am
perquè en lo jorn lo traïment cometa:
         E
por de morir ne de fer vida estreta
      Am
no em tol esforç per donar-me ofensa.

Am       Dm
Plena de seny, mon enteniment pensa
        Am
com aptament lo llaç d'amor se meta;
        E
sens aturar, pas tenint via dreta,
          Am
vaig a la fi si mercè no em defensa.