El Temps S'Ha Trastocat
Roger Mas
El temps s’ha trastocat I a les tres de la tarda s’ha fet fosc
Demà no cantarà cap gall, demà neix la primavera
Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina
Rondant estàtues verges, barballons I fulles seques
I la nit tenyeix els nervis I les fulles es tornen flàccides
D’atzurs fosforescents, ximplets descolorits
La llet correrà entre els anafrodites
Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos
Els homes tindran tres ulls I les dones perdran un pit
Els cavalls recordaran pegasus I els naixeran escates a la pell
El temps s’ha trastocat I a les tres de la tarda s’ha fet fosc
Demà no cantarà cap gall, demà neix la primavera
Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina
Rondant estàtues verges, barballons I fulles seques
I la nit tenyeix els nervis I les fulles es tornen flàccides
D’atzurs fosforescents, ximplets descolorits
Dóna’m naus amb tres timons, sense veles ni motors
Posseeix la terra tendra, de fanàs I d’oliveres
Acota’t I dóna’m pas que volo ras I no controlo
Tinc espines entres les ales I no em punxo quan batego
Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos
Els homes tindran tres ulls I les dones perdran un pit
Els cavalls recordaran pegasus I els naixeran escates a la pell