La Soledat

Per haver sovint dormit
Amb ma solitud
Jo me n'he fet més que un amic
Una dolça virtud
Com una ombra m'és fidel
No em deixa ni un segon
Em segueix a tot arreu
Fins a la fi del món

No, jo mai no em trobo sol
Amb la meva solitud

Quan ella se'm fica al llit
Es fa seus tots els llençols
I passem junts llargues nits
Mirant-nos tots dos sols
I no sé fins a quin punt
Durem la relació
Si farà que hi trobi gust
O que al final li digui no

No, jo mai no em trobo sol
Amb la meva solitud

Amb ella he après tant
Que he plorat amargament
Si algun cop l'he rebutjada
S'ha quedat amb mi igualment
I encara que triés l'amor
D'una altra cortesana
Ella serà fins a la mort
Ma última companya

No, jo mai no em trobo sol
Amb la meva solitud

No, jo mai no em trobo sol
Amb la meva solitud

No, jo mai no em trobo sol
Amb la meva solitud