Un moment, un lloc
Samire
Veig que els dies passen i sembla que mai arribo a temps
I em pregunto on soc i on vaig, i si tots estem igual
Un moment, un lloc
Potser la vida és això
Potser la vida és això
T’has fet gran pensant que això del pas del temps no anava amb tu
T’era tan distant llavors i ara es trenca la il·lusió
Un moment, un lloc
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Un moment, un lloc
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Vas recórrer aquell passeig de nit
Sabent que allò havia estat tot
Vas creure que el món
Faria i desfaria als teus encants
Que tot es podria canviar
I ni et caldria fer el pas
Un moment, un lloc
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Potser la vida és això
Potser la vida és això
És el que aprens amb el temps
És l’esperança d’estar allà on voldries estar