Una cançó pels dos

Torna a haver-hi llums al carrer
Però em semblen tan llunyanes a mi
Signes del que ja no pot ser
Però tot i així hi busco recer

No sé què ha passat
Però tot ha canviat
La taula és cada cop més buida
El temps s’ha escapat
I els passos fets es desdibuixen

Vaig suposar que la resta del món es pararia
Vaig esperar mil estrelles fugaces
quan encara no sabia el que perdria
I cada nou desembre
Miro cap enrere i sé que no
Que res no torna un cop es fon

Ja no som aquells nens d’ahir
Per què hem de tenir por per sentir?
En aquesta època de propòsits on moren els anys
No ens queda més que avançar

I ara me’n vaig, esvaint-me en escenes passatgeres
I ara em desfaig en paraules que ens surten
sense entendre les respostes que ens esperen
Almenys aquest desembre
Quan l’última espelma s’hagi fos
Tindrem una cançó pels dos

En les llums i l’escalfor de casa és fosc i fred fora
Vull marxar
Ens hem promès una vida nova
Vull marxar
Hi ha un món rere la finestra
Però el vull recórrer amb tu
El vull recórrer amb tu