Em
Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
D                                               Em
quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
Em
Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
D                                             Em
l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa de pressa

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc
    C                        D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
       C                     D             Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Em
Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
D                                        Em
miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
Em
Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
D                                                       Em
volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc
    C                      D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
     C                         D           Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

Em                   D       Em                     D
Tants desitjos de prosperitat  la tendresa es fa provisional
G                 Am            C                     D           Em
tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta vora el foc
    C                        D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els llums de colors
       C                     D             Em
et fan sorgir entre els meus records de Nadal.