Cançó De Nadal

Em
Quan la pluja fa remor de tren, quan
 la gent s’afanya pel carrer
D                                 
quan s’encén un llum, sempre es fa
              Em
 més gran la tristesa
Em
Vaig pintant somriures de paper, 
sospesant el temps entre les mans
D                                 
l’aire s’ha enfosquit i la nova 
            Em
nit passa de pressa

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta 
vora el foc
    C                        D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els 
llums de colors
       C                     D    
et fan sorgir entre els meus 
         Em
records de Nadal.

Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
Em
Estirat sobre un jardí de neu faig 
dormir les mans dins de l’abric
D                                 
miro cap al cel i el veig tremolar
       Em
 com un estel.
Em
Tirem pedres a tots els fanals, 
caminant amb el pas imprecís
D                             
volem veure si hi ha darrera el 
                          Em
núvol gris , la nostra estrella.

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta 
vora el foc
    C                      D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els 
llums de colors
     C                         D  
et fan sorgir entre els meus 
         Em
records de Nadal.

Em                   D       Em 
Tants desitjos de prosperitat  
                    D
la tendresa es fa provisional
G                 Am            
tan de bo tot això fos real i es
C                     D     
 quedés aquí molt més enllà de 
      Em
Nadal.

G                         Am
I l’hivern que ja arribat,  porta 
vora el foc
    C                        D
el pensament d’altres temps millors.
G                         Am
I els carrers engalanats amb els 
llums de colors
       C                     D    
et fan sorgir entre els meus 
         Em
records de Nadal.