Criatura Dolcíssima

G         D7          G  D7
Criatura dolcíssima, que fores
G          D7               G G7
la sola riba forta, un deix d?idea,
C                  D7        G    G 7
la mà que entre les meues perdurava!
C                  D7        G    D 7
la mà que entre les meues perdurava!


G            D7         G  D7
No sé si m?estimaves: t?estimava
G        D7              G G7
i això era tot, i això era prou,
C                     D7            G    G7
i els nostres cossos obraven en llur glòria
C                     D7            G
i els nostres cossos obraven en llur glòria

Em                           B7
Érem hostes del bes i la insistència
Em           A7         D7
i et sabia ma carn meravellada
C             D7          G      G7
i argument negador de la nostàlgia

C             D7          G      D7
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dènou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues galtes,
Jo t?intentava noms i altres carícies.

Vindrà l?hora de vore dins els versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.

Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?