Benvolgut

D
Benvolgut, permet-me suposar
                                                       A
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
                     G                  D
més o menys, així com jo, estàs assabentat
                   Bm                      A
de la meva existència, de les coses que faig.


                       D
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi?
                                               A
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                      G                      D
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
               Bm                                A
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.


                              D
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                           A
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
                      G                      D
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
                      Bm                     A
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


       G               A        D        G             A            D
Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
           A                                  G                D
Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!
      Bm         G                  A
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
     Bm                 G               A              D
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.


D
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
Continues after the ad
                                                    A
i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc
                       G                          D
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                       Bm                     A
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.


                               D
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
                                                        A
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
                        G                         D
i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant
                        Bm                       A
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.



                   D
Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
                                      A
en cada intuïció fugaç d’una vida millor,
                       G                         D
amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,
                      Bm                           A
amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.


         G                    A                  D
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
        G             A                D
el meu amor, la meva sort, les meves mans
         A                        G           D
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
       Bm               G               A
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
       Bm                     G               A                 D
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.


                     D
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
                                       A
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
                       G                          D
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                      Bm                         A
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!


                   D
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                      A
faré d’home seriós, esperaré darrere dret
                      G                                D
mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”,
                     Bm                    A
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.


                                            G
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i,
      A                         D
pas a pas, ja estaràs tan lluny
        G                               A                D
com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul
         A                               G             D
arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut.


        Bm                 G            A
Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat,
        Bm                      G
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
                  A                 D
“ei, aquí els senyors, estem esperant.
               Bm       A                D
Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.