Benvolgut

D
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de
                   A
 presentació oficial,
                     G         
més o menys, així com jo, estàs 
         D
assabentat
                   Bm              
de la meva existència, de les coses
        A
 que faig.


                       D
Benvolgut, jo ho reconec, què hi 
faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda el meu 
            A
tema preferit,
                      G            
vostres són les promeses que ningú 
          D
ja complirà,
               Bm                  
vostres les nits que els telèfons 
              A
no paraven de sonar.


                              D
Però sí que et vaig veient en discos
 que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns 
                        A
que mai tindràs prou lluny,
                      G            
benvolgut, i en un somriure que fa 
          D
sola caminant
                      Bm           
i en aquella foto antiga oblidada 
          A
en un calaix:


       G               A        D
Heu parat una furgoneta 
        G             A        
aprofitant la vista privilegiada 
    D
d'una ciutat.
           A                       
Tu assenyales l’absis romànic d’una
           G                D
 catedral i sou joves i forts!
      Bm         G           
I sentiu l'eternitat al vostre 
       A
davant!
     Bm                 G         
I, benvolgut, ni sospiteu que gent
      A              D
 com jo estem esperant.


D
I que simpàtics que se us veu, i 
quin mal devia fer,
Continúa después del anuncio
Eliminar anuncios
i m’ho imagino -o ho intento- i 
                    A
t’asseguro que comprenc
                       G         
que encara avui, sense remei, tot 
                 D
trontolli un segon
                       Bm          
quan un amic, amb bona fe, 
           A
pronuncia el vostre nom.


                               D
Però vull pensar que tot va bé i que
 no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps 
                     A
per què però estàs content
                        G     
i vas veient coses pel món que 
                    D
t’estan agradant tant
                        Bm      
i agraeixes que entre els dos em 
                 A
féssiu créixer amagat.



                   D
Amagat en mentidetes, en dubtes 
emprenyadors,
en cada intuïció fugaç d’una vida 
    A
millor,
                       G           
amagat en “som molt joves per tenir
              D
 res massa clar”,
                      Bm           
amagat en “no sé què és, però, 
                A
nena, no puc respirar”.


         G                    A   
Ai, benvolgut, que estrany si un 
               D
dia et van fer mal
        G             A           
el meu amor, la meva sort, les 
     D
meves mans
         A                   
o el meu dit resseguint-li la 
     G           D
columna vertebral!
       Bm               G         
Benvolgut, que ha arribat i es vol
      A
 quedar!
       Bm                     G   
Ai aquests dits, no són senzills, 
            A                 D
de gent com jo que estava esperant.


                     D
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que
 ets un home ocupat.
Suposo que és moment d’acomiadar-me 
   A
esperant
                       G       
no haver-te emprenyat massa, no 
                   D
haver semblat un boig,
                      Bm         
que la força ens acompanyi, adéu, 
                A
fins sempre, sort!


                   D
Per si un dia ens creuem ja em 
disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, esperaré darrere
  A
 dret
                      G            
mentre tu li fas brometa, “veig que
                    D
 ara els busques alts”,
                     Bm            
mentre tu et reivindiques com molt 
        A
més elegant.


Farem adéu i marxarem i ella em dirà
        G
 que t’ha vist vell i,
      A                         D
pas a pas, ja estaràs tan lluny
        G                        
com el cretí que abans d’entrar a 
       A                D
Història li tocava el cul
         A                         
arrambant-la contra els arbres del 
      G             D
costat d’un institut.


        Bm                 G      
Ai, pobrets meus, com s’haguessin 
      A
espantat,
        Bm                      G
si entre els matolls, sortim tu i jo
 dient
                  A         
“ei, aquí els senyors, estem 
        D
esperant.
               Bm       A         
Xicots, aneu fent lloc, que estem 
       D
esperant”.