D
Benvolgut, permet-me suposar
                                                      A
que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,
                       G                Bm
més o menys, així com jo, estàs assabentat
                                         A
de la meva existència, de les coses que faig.


                      D
Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi,
                                              A
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit,
                    G                        Bm
vostres són les promeses que ningú ja complirà,
                                                   A
vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.


                               D
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
                                                          A
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,
                       G                     Bm
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
                                           A
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:


       G            A          D        G             A             D
Heu parat una furgoneta aprofitant, la vista privilegiada d'una ciutat.
         A                                G                 D
Tu assenyales l'absis romànic d'una catedral i sou joves i forts!
      Bm          G               A
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
          Bm           G                A            D
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.


D
I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer,
                                                    A
i m'ho imagino -o ho intento- i t'asseguro que comprenc
                          G                       Bm
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
                                                A
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.


                             D
Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,
                                                          A
que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content
                        G                        Bm
i vas veient coses pel món que t'estan agradant tant
                                                    A
i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.


                D
Amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors,
                                      A
en cada intuïció fugaç d'una vida millor,
                       G                        Bm
amagat en "som molt joves per tenir res massa clar",
                                                  A
amagat en "no sé què és, però, nena, no puc respirar".


           G                      A              D
Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
         G            A               D
el meu amor, la meva sort, les meves mans
      A                          G           D
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
       Bm              G               A
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
            Bm              G                  A                 D
Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo que estava esperant.


                       D
Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
                                         A
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant
                       G                          Bm
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
                                                A
que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!


                      D
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
                                       A
faré d'home seriós, esperaré darrere dret
                     G                              Bm
mentre tu li fas brometa, "veig que ara els busques alts",
                                           A
mentre tu et reivindiques com molt més elegant.


                                                    G
Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t'ha vist vell i,
       A                    D
pas a pas, ja estaràs tan lluny
           G                          A                  D
com el cretí que abans d'entrar a Història li tocava el cul
      A                             G                D
arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut.


        Bm                  G           A
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat,
                Bm                 G
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
              A               D
"Aquí els senyors, estem esperant.
                    Bm  A               D
Xicots, aneu fent lloc,  que estem esperant".