Benvolgut
Manel
Continúa después del anuncio
Tono:
D Benvolgut, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit deA presentació oficial,G més o menys, així com jo, estàsBm assabentat de la meva existència, de les cosesA que faig.D Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, No és que siguis cada tarda el meuA tema preferit,G vostres són les promeses que ningúBm ja complirà, vostres les nits que els telèfons noA paraven de sonar.D Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur i alguns quina meravella, i algunsA que mai tindràs prou lluny,G benvolgut, i en un somriure que faBm sola caminant i en aquella foto antiga oblidada enA un calaix:G A D Heu parat una furgonetaG A aprofitant, la vista privilegiadaD d'una ciutat.A Tu assenyales l'absis romànic d'unaG D catedral i sou joves i forts!Bm G I sentiu l'eternitat al vostreA davant!Bm G I, benvolgut, ni sospiteu que gentA D com jo estem esperant.Continúa después del anuncioD I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, i m'ho imagino -o ho intento- iA t'asseguro que comprencG que encara avui, sense remei, totBm trontolli un segon quan un amic, amb bona fe, pronunciaA el vostre nom.D Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps, que fins i tot en recordar no sapsA per què però estàs contentG i vas veient coses pel món queBm t'estan agradant tant i agraeixes que entre els dos emA féssiu créixer amagat.D Amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors, en cada intuïció fugaç d'una vidaA millor,G amagat en "som molt joves per tenirBm res massa clar", amagat en "no sé què és, però, nena,A no puc respirar".G Ai, benvolgut, que estrany si unA D dia et van fer malG A el meu amor, la meva sort, lesD meves mansA o el meu dit resseguint-li laG D columna vertebral!Bm G Benvolgut, que ha arribat i es volA quedar!Bm G Ai aquests dits, no són senzills,A D de gent com jo que estava esperant.D Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. Suposo que és moment d'acomiadar-meA esperantG no haver-te emprenyat massa, noBm haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu,A fins sempre, sort!D Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec, faré d'home seriós, esperaré darrereA dretG mentre tu li fas brometa, "veig queBm ara els busques alts", mentre tu et reivindiques com moltA més elegant. Farem adéu i marxarem i ella em diràG que t'ha vist vell i,A D pas a pas, ja estaràs tan llunyG com el cretí que abans d'entrar aA D Història li tocava el culA arrambant-la contra els arbres delG D costat d'un institut.Bm G Ai, pobrets meus, com s'haguessinA espantat,Bm si entre els matolls, sortim tu i joG dientA D "Aquí els senyors, estem esperant.Bm A Xicots, aneu fent lloc, que estemD esperant".