D
Mira,
               G       A       D
surt el sol a les ciutats on haguéssim pogut viure
               G       A       D
i una llum plena de pau va inundant totes les cuines.
               G       A       G
Jo faig pinta de tranquil, i tu sembles tan 
    Em7                 A       D
I ens crido: ?Treu-te la disfressa i revela qui ets!
    G              A           D
No em crec que sigueu la vida que ens estem perdent?.

D
Mira,
               G       A       D
tot ha anat segons el pla, quin exemple d?harmonia,
                        G   A              D
això és creure en el que un vol i invertir amb saviesa els dies,
               G               A       G
si prens nota, crec que ens surt un bon llibre d?aforismes.
    Em7                 A       D
I ens crido: ?Observant-vos les mans, us he vist el truc!
    G              A           D
No sou realment la vida que ens hem perdut?.

D
Mira,
               G       A       D
panderetes, serpentines, apa nena, quines mitges,
               G       A       D
hi som tots, sí, però fixa?t bé, com et miro, com em mires.
                      G       A       G
Va, assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles!
    Em7                 A       D
I ens crido: ?Això és lamentable teatre amateur!
      G             A           D
I no la vida que se?ns escapa a cada moment?.

D
Mira
                   G       A       D
com els nervis no han pogut, les paraules que buscàvem.
               G       A       D
Les diem i no fan por, les diem amb la veu alta:
                   G       A       G
?Amor meu, sempre hi seré, amor meu, com ho dubtaves??
    Em7                 A       D
I ens crido: ?Ja sé de què aneu i he perdut l?interès!
      G             A           D
Que la vida que ens hem perdut simplement no existeix?