Treu del pou aquesta fressa
Buida l'esperit de tanta pols
Sigues tu, no ho deixis perdre
Mira, olora, I viu la vida a fons

Sega arran la no ginesta
Trenca amb tot allò que tant confon
Si ets pacient I més honesta
Ja veuras que et menjaràs el món

Trobaràs deserts, penyassegats, forats I rius
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu

Que no podràs mai despertar
D'aquest bonson que acabes d'inventar
I no sabràs pas com tornar
Del teu tresor tan clar

Tot curtint la senzillesa
Vestiràs amb poc tenint de tot
Sommiant I amb la tendressa
Aconseguiràs saber-ho tot

Surt al sol sense roba
Deixa que t'escalfi tot el dors
Pren I aprèn, la terra et dona
Tot alló que tant demana el cos

Trobaràs deserts, penyassegats, forats I rius
Sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu

Que no podràs mai despertar
D'aquell bonson que acabes d'inventar
I no sabràs pas com tornar
Del teu tresor tan clar

Que la vida res et diu
Si no ets tu qui somriu
Mira el curs del teu riu