Així i tot, cada dia es torna fosc,
com un llagost de bot en bot,
queda clar que volia córrer món,
de camp en camp, de brot en brot.

De tant en tant s´oratge de la mar
li feia recordar.
Va fer un alè, es va jeure davall un pi,
cada pinyó era un desig.

Així i tot va bé, així i tot va bé, així.
Així i tot va bé, així i tot va bé, així.

Va germinar sa llavor
que es va sembrar.

Serà es febrer com cada any
com una llum, com un estel a l´horitzó,
com cada nit a sa tardor,
com un arbre desfullar
davant sa fredor del món
contemplava es seu entorn.
com un arbre desfullar
davant sa fredor del món
contemplava es seu entorn, contemplava es seu entorn.

Així i tot va bé...

Però volia tornar
a cercar es seu encís.
De tres en tres, de sis en sis,
s´embafava de pastís,
d´ensaïmades de Sant Joan.

Sa festa començà, va córrer s´alcohol
i es cavalls que peguen bots.
L´amo Joan arronsava en es Pla
més d´un el va tastar.

Així i tot va bé...