G             D             A
 Massa vegades s'ha fet grans
             Bm           A
 sopant tot sol al menjador,
G                         D          A
 sense un pastís o una cançó o un dibuix
        Bm                       A
molt senzill dels que feia el seu fill.
G             D             A
El fred del llac se'l va quedar
        Bm             A
i viu tancat en el passat.
G                               D
Però hi ha un moment durant la nit que torna a veure
   A         Bm      A
el petit i somriu feliç.

             G         A         D
Somniant que és un ós polar amb anorac
         G                        A      G
i quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
             A                 D
I ell surt nedant de dins el llac
          G             A              G
i fan titelles i parlen com parlen els grans.

[Interlude]
 G G D A x2

[Verse]
 G                          D
 Se'n va la calma i ve la tempesta
 G                              D
 i en obrir els ulls torna el malson.
G                       D          A
 I amb el regust sota la llengua decideix
    Bm                  A
que no vol tornar a despertar.

F       Dm             Bb             C
 La silueta davant del llac. Calçat amb botes, barret al cap.
F                       Dm             C
Es va endinsant sense dubtar. Es va enfonsant sense nedar.
F            Dm             Bb              C
Tampoc ningú no el ve a frenar. Tampoc ningú mai ho sabrà.
F              Dm            Bb             C
Ja no se'l veu i aquell barret sura tot sol cap al sud-est.

[Interlude]
F Bb Dm C x2

[Verse]
      F         C         Dm
I ara és un ós polar amb anorac
         Bb                  C         F
i quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
             C               Dm
I ell surt nedant de dins el llac
        Bb              C        F
i fan titelles i parlen com feien abans.