F         C             C
Diu la teoria de l'evolució,
               C                  F
que venim dels micos, quina aberració!!!

                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.
                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.

              C                F
Sembla estrafolària aquesta teoria,
                     C                   F
però es funda en uns fets que veiem cada dia:
               C                      F
Hi ha moltes patates que estan mig grillades,
              C                  F
igual com els homes ho estan a vegades,
                  C                       A#
Quan veiem que un home té un nas que esparvera

tots diem: "refotre, quina patatera".

F           C                    F
Les patates velles s'arruguen de pell,
               C                     F
igual que tot "cristo" quan es torna vell.

                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.
                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.

Eh ! Ah !

   C      F
Patata, patata, patata, patatera.
C           F
Patata, patata.

              C                A#
i és que la patata sempre ha sigut

ai ! un assumpte molt pelut.

Eh ! Ah !

   C      F
Patata, patata, patata, patatera.
C           F
Patata, patata.

              C                  A#
Que ja Adam i Eva va ser una enredada,

que no era una poma, que era una patata ...

Eh ! Ah !

   C      F
Patata, patata, patata, patatera.
C           F
Patata, patata.

           C                  F
Pren una patata i així cara a cara
               C                  F
mira-la amb tendresa i digues-li, mare!!!
           C                F
Que cada vegada que fem estofat
             C                  F
no ens donem compte de l'assassinat

              C                    A#
I és que la patata és el nostre sustent

la fècula, es veu, és un gran aliment.

F                C
Per això quan et moris ...
             F
et dirà el mossèn ...
              C       F
In Fecula feculorum. Amén !

Eh !

                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.
                 C                 F
I és evident que l'home ve de la patata,
        C             F
de la patata, de la patata.