Caminava sola ben arran del penya-segat amb els ulls tancats
Sota els meus peus s’estenia el mar etern, com foc ardent, clamava a tort I a dret
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tot aquells racons
Que són ben lluny dels meus malsons

Un vaixell movia el vent expressament en direcció justo on era jo
Tenia ganes de menjar-me el món; de descobrir tots aquells racons
Que són ben lluny dels meus malsons
I diuen que és fàcil somiar desperts, però encara ho és més viure amb
Els ulls tancats