¡Qui sentís, renovellat
Per la bruixa entesa
Aquell gust precipitat
De la jovenesa
Pluja I vent arremorat
I l'acàcia en tot esclat
I deixant per l'empedrat
Tanta flor malmesa!

¡Ah, l'anar sota l'aiguat
Com fent-li escomesa
D'un sonet, mig començat
En l'embriaguesa
I amb paraigua foradat
I la llum pel forat
I rient al meu costat
Una noia encesa!