La pluja para el temps a la ciutat
Algú camina sol davant del mar
Hi ha un últim tren que s’escapa
Una història que se’n va
Corren sota l’aigua dos amants

Un home canta I calma el cor trencat
La boira regna pels carrers cansats
Mentre una vida comença
La ciutat es va adormint
Ara que tu balles amb mi

Que el temps guardi un racó
Per guarir aquest plor
Que la pluja d’aquesta cançó
Acompanyi als cors ferits fins que surti el sol

Ella torna a casa sense por
Hi ha un vell fanal que es rendeix a la foscor
En un vagó solitari es retroben dos amics
Ara que tu balles amb mi

Que el temps guardi un racó
Per guarir aquest plor
Que la pluja d’aquesta cançó
Acompanyi als cors ferits fins que surti el sol