C Em C Em
D G C Em

[Verse]
    C                   G           Em
A l’oest del país, a les portes del temple,
      C                  G                 Em
els diluvis de maig, la seqüència establerta.
      C                   G                    Em
Tot això eren camps i comptàvem els anys de l’hivern,
        C                   G                  D
com qui compta senyors amb paraigües entre la gent.

[Instrumental]
C G Em Em  x2

[Verse]
       C                  G               Em
I les branques es balancejaven lligades al sud,
     C                      G             D
la finestra, els milers de paraules per minut.

[Chorus]
C    Em           C      G        D
 Trobadors, barques, cartes de l’orient...
              Em      C       G
que deixen de banda el temps present.
C         Em           C       G      D
I, des del nord, núvols de confeti espès
           Em       C       G
que desfà l’aire i ja no hi és.

[Instrumental]
C Em C G D Em C G  x2

[Verse]
C                                           D
El moment és absurd, però somriu, se’n va lluny,
                    G                   Em
mentre el fum de la pipa li fa plorar els ulls,
               Em                    C  G
i segueix el camí d’un ocell des de l’Àfrica.
C                                D
I ara compta onades per metre quadrat,
             G                 Em
i calcula la corba i el radi del mar,
                Em               C  G
un soroll passatger, una cosa tan bàsica.

[Instrumental]
Bm A C Em Bm A C C

[Chorus]
C    Em           C      G        D
 Trobadors, barques, cartes de l’orient...
              Em      C       G
que deixen de banda el temps present.
C         Em           C       G      D
I, des del nord, núvols de confeti espès
           Em       C       G
que desfà l’aire i ja no hi és.
C    Em           C      G        D
 Trobadors, barques, cartes de l’orient...
              Em      C       G
que deixen de banda el temps present.
C         Em           C       G      D
I, des del nord, núvols de confeti espès
           Em       C       G
que desfà l’aire i ja no hi és.