G           D7           G    D7 
Criatura dolcíssima, que fores
G            D7                G   G7  
la sola riba forta, un deix d’idea,
C                   D7         G      G   7
la mà que entre les meues perdurava!
C                   D7         G      D  7
la mà que entre les meues perdurava!


G              D7          G    D7 
No sé si m’estimaves: t’estimava
G          D7               G   G7  
i això era tot, i això era prou,
C                      D7             G      G7  
i els nostres cossos obraven en llur glòria
C                      D7             G  
i els nostres cossos obraven en llur glòria

Em                            B7 
Érem hostes del bes i la insistència
Em            A7          D7 
i et sabia ma carn meravellada
C              D7           G        G7  
i argument negador de la nostàlgia

C              D7           G        D7 
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dènou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues galtes,
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de vore dins els versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.

Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?