Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba,
que a la força ha d'arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M'han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n,
i si amb ella he d'anar-me'n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!
Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada,
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Tal vez las palabras me abandonen
O tal vez ustedes me abandonen a mí
O solo los años me pongan
A merced de alguna ola
A merced de alguna ola
Mientras todo esto me llega
Que a la fuerza debe llegarme
Tal vez tenga tiempo aún
De robarle a la vida
Y así llenar mi equipaje
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Aún veo a veces
A veces veo aún
Mis ojos de niño buscando
Más allá del hielo del cristal
Un color en la tramontana
Las voces sensatas me han dicho
Que era inútil el esfuerzo
Pero a mí un sueño nunca me cansa
Y a pesar de mi barba
Soy niño en la mirada
A veces veo aún... Vida, vida!
Si me hago viejo en las palabras
Si me hago viejo en las palabras
Por favor cierren la puerta
Y huyan de la añoranza
De una voz que ya se apaga
Que a mí no me ha de dar pena
Que a mí no me dará ninguna pena
E iré de rama en rama
Para escuchar lo que cantan
Los nuevos pájaros de mi paisaje
Que a mí no me dará ninguna pena... Es vida, vida!
Si la muerte viene a buscarme
Si la muerte viene a buscarme
Tiene permiso para entrar a casa
Pero que sepa desde ahora
Que jamás podré amarla
Y si con ella debo irme
Y si con ella debo irme
Todo lo que de mí quede
Sean gusanos o sea ceniza
O un recuerdo de mi viaje
Quiero que canten este signo... Vida, vida!
Tal vez las palabras me abandonen
O tal vez ustedes me abandonen a mí
O solo los años me pongan
A merced de alguna ola
A merced de alguna ola
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!
Mientras todo esto me llega... Vida, vida!