Em  D 
Camí del front, hivern del 39:
Bm  A 
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres de la nit i l’enyor
Entre camins gelats de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les paraules als papers mullats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

C  D 
Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
C  D 
I dic les paraules que em vas ensenyar...

Em 
No hi ha demà
D 
Si no és amb tu.
Bm 
No hi ha demà
A 
Si no el fem junts.

Camí a la mort, hivern del 39:
Avui t’escric callat potser per darrer cop.
He caigut pres fugint de l’últim front
Entre camins gelats, de neu i companys morts.
Fa tant de fred que no puc ni pensar,
Se’m trenquen les imatges als meus ulls cansats.
Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs
I espere que recordes el que vam parlar...

Plore de ràbia i l’aprete amb les mans
I dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà
Si no és amb tu.
No hi ha demà
Si no el fem junts.