No és la llum, la que s'amaga quan la
Muntanya s'empassa el dia
No és el temps, el que empeny dues agulles eternament
No és igual, si et fa mal
No és tan bo, si et fa por

No és soroll, el crit del gall que amb
Alegria reclama un nou dia
No és el vent, qui despulla amb cada fulla els arbres d'hivern
No és la pell del més vell, són les mans
Dels més grans
I encara que trenqui la corda del temps, res és tan gran que no és tan llarga la vida

Creus nen i mires

No és el mar, qui te la culpa d'haver
Mullat aquesta ciutat
No és vermell, el foc que em crema el pit si et busco i no sento el teu crit
No és el mar, qui te la culpa d'haver mullat aquesta ciutat
No és vermell, el foc que em crema el pit si et busco i no sento el teu crit

No és veritat que ha canviat
Tens raó si sents por
No és mirall, si quan s'entela no deixa
Veure l'escrit del passat
No és passat, si encara et ronda al teu cap
No és la gent que t'enten, som les veus
Que no sents