No pretenc que aquesta lletra semblo un testament
ni penseu que a hores d'ara m'he begut l'enteniment.
Tinc als gens l'ametlla, lo cerç a flor de pell.
Sóc hereu de terra ferma, de la terra de Ponent.

Canto a la senyera, canto al meu idioma,
canto i al cantar perdo la vergonya.
Canto a Montserrat, perquè ella és la patrona
i al pagès que al bat del sol fa el trago amb cantimplora.

Si us deixa colagror l'escudella amb botifarra,
un sarpat de carbonat i una bona migdiada.
Festegeu i tingueu fills amb pubilles de la casa,
i quan us caseu, un vals i una sardana.

Heu de ser conscients que la llengua és patrimoni,
heu de tenir clar qui fa d'àngel, qui és dimoni.
Uniforme, mala llet, poc cervell per tant tricorni
envaint impunement aquest territori, aquest territori...