D        G
En Mateu diu entrem-hi,
      Em/G     A    D
és un pub que s'ha de veure.
          Bm           D
Sempre hi ha algú que recita
      A
o que canta en un racó.

A "la" resta ens "fa" una mandra,
però és que no hi ha alternativa.
Va fem-ne una i cap a casa,
vigileu els esglaons!

         G
Obrim la porta,
                    A
entrem en un lloc minúscul.
                   D
Gent amb mirada perduda,
                         G
si n'hi ha quinze ja són molts.

             G
Però és molt heavy,
                       Bm
uns setanta anys de mitjana,
                       A
i un senyor amb una guitarra
                     D
que ara acaba una cançó.

    D             G
I seiem a prop del foc,
     Em/G   A        D
al costat un vell amb barba,
        Bm          D
que duu manta i espardenyes,
     A
sota seu hi dorm un gos.

I no sé qui de nosaltres
va i murmura "quina fauna!".
Amb els ulls ens l'assenyala
i ens posem a riure fort.

     G
Ai Mateu!
                   A
Ma dove chi hai portato,
                          D
que això tio sembla un geriàtric,
                   G
a un amic no se li fa.

     G
Ai Mateu!
                      Bm
Que no et salva ni ta mare,
                       A
que avui pagues tu les pintes,
                   D
per mi ja podem marxar.

    D          G
Ens en fotem de tots
   Em/G   A         D
del mort i de qui el vetlla
        Bm             D
quan de cop el vell s'aixeca
     A
això tios pot ser molt bo.

Amb un respirar feixuc
i una veu ben arrugada
diu "aquesta dedicada
a tots els que ja no hi són".

    G
I comença,
                   A
i arrenca amb la tornada,
                        D
i al voltant es fa un silenci
                      G
que ara no sabré explicar.

              G
Però hem de callar,
              Bm
tio, hem de callar!
                   A
Empassar-nos les paraules
                   D
i posar-nos a escoltar.

El vell agafa aire,
i les venes se li inflen,
i la cara ben vermella
com si s'hagués d'ofegar.

Però creu-me,
que a cantar d'aquella forma
no hi ha cap escola al món
que te'n pugui ensenyar.

A
De tots els homes d'Escòcia
                             Bm
amb aquell vell vam anar a topar
A
i de sobte vam entendre
                 A G F#m Em D
què volia dir cantar.


NOTA: las comillas que aparecen en "la" y
"fa" están puestas para que la página no
las confunda, automáticamente, con acordes.