Am
A la taverna del Mar hi seu un vell
F                C 
amb el cap blanquinós, deixat anar;
Am              G               F            C  E7
té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia.

Am
Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos,
F                    C 
sap que el temps ha passat sense cap goig,
Am             G              F              C          E7
que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia.

[Chorus]
Am      E7              Am      E7
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
Am      E7         Am          E7
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
C       G         C               G 
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Am  E7      Am        E7
Era, era quan era ahir encara.
C   G      C         E7
Era, era quan era ahir encara.

[Verse 2]
Am
I se'n recorda del seny, el mentider,
F                C 
com el seny que li va fer aquest infern
Am              G               F            C  E7
quan a cada desig li deia "demà tindràs temps encara".

Am
I fa memòria del plaer que va frenar,
F                    C 
cada albada de goig que es va negar,
Am              G               F            C  E7
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.

[Chorus]
Am      E7              Am      E7
És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota.
Am      E7         Am          E7
És vell, prou que ho sent cada instant que plora.
C       G         C               G 
És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho.
Am  E7      Am        E7
Era, era quan era ahir encara.
C   G      C         E7
Era, era quan era ahir encara.

[Outro]
Am
A la taverna del Mar hi seu un vell
F                C 
que, de tant recordar, tant somniar,
Am             Em           F               C  E7 Am
s'ha quedat adormit damunt la taula, damunt la taula.