D A
Molt sovint, quan ve la nit
A E
Se m’emporta una fada
D A
La bellesa dels teus ulls
F#m E
Negre intens sobre mar blanca
Bm F#m
Sempre incerts a la mirada
C#m D A
I així, gelós, vaig desfent
Bm E A A7
Cançons que m’acostin a ella, però...
[Verse 2]
D A
La poesia dels teus ulls
A E
Sé que no la podré escriure
D A
Cada vers que jo trobés
F#m E
En el paper se’m moriria
Bm F#m
Del dolor de no ser prou fidel
[Verse 3]
F#m B7
Però sé que no m’he de cansar
E
De buscar aquell llenguatge amic
D A
Que m’acosti a la poesia dels teus ulls
A E
Malgrat que no la pugui escriure
D A
Però així lluitaré amb mi
A E
Esperant sempre una albada
E A A7
Àvid de sorprendre't la mirada, la teva mirada
[Otro]
| D | D | A | A |
| A | A | E | E |
| D | D | A | A |
| F#m | F#m | E | E |
| Bm | Bm | F#m | F#m |
| C#m | D | A | A |
| Bm | E | A | A |