A
Veles e vents han mos desigs complir,
E
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
A
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
E
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
A
e que tots cinc complesquen mon retorn.
D
Bullirà el mar com la cassola en forn,
A
mudant color e l'estat natural,
E
e mostrarà voler tota res mal
A
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correrán
E
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
A
per gran remei en terra eixiran.
D
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
A
de què la part pitjor me'n romandrà;
E
e de vós sap lo qui sens vós està.
A
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
E
perquè amor per mort és anul.lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
A
pusca esser per tal departiment.
D
Jo só gelós de vostre escàs voler,
A
que, jo morint, no meta mi en oblit.
E
Sol est pensar me tol del món delit,
A
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d'amar perdau poder,
E
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
A
tot lo meu mal serà vós no veer.
D
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
A
de què la part pitjor me'n romandrà,
E
e de vós sap lo qui sens vós està:
A
A joc de daus vos acompararé.