D                        A
 Molt sovint, quan ve la nit
A                E
Se m’emporta una fada
D                    A
La bellesa dels teus ulls
F#m                    E
Negre intens sobre mar blanca
Bm                    F#m
Sempre incerts a la mirada
    C#m   D            A
I així, gelós, vaig desfent
   Bm          E        A       A7
Cançons que m’acostin a ella, però...


[Verse 2]
D                   A
La poesia dels teus ulls
A                    E
Sé que no la podré escriure
D                   A
Cada vers que jo trobés
F#m                  E
En el paper se’m moriria
Bm                  F#m
Del dolor de no ser prou fidel


[Verse 3]
F#m                        B7
 Però sé que no m’he de cansar
                             E
De buscar aquell llenguatge amic
                  D                A
Que m’acosti a la poesia dels teus ulls
A                         E
Malgrat que no la pugui escriure
D                      A
Però així lluitaré amb mi
A                     E
Esperant sempre una albada
E                         A               A7
Àvid de sorprendre't la mirada, la teva mirada


[Otro]
| D    | D    | A    | A    |
| A    | A    | E    | E    |
| D    | D    | A    | A    |
| F#m  | F#m  | E    | E    |
| Bm   | Bm   | F#m  | F#m  |
| C#m  | D    | A    | A    |
| Bm   | E    | A    | A    |