Am
Jo vinc d'un silenci
              Dm
antic i molt llarg,

de gent va alçant-se
         Am
des del fons dels segles,

de gent que anomenem
            Dm
classes subalternes,

jo vinc d'un silenci
              Am
antic i molt llarg.


Am
Jo vinc de les places
                Dm
i dels carrers plens

de xiquets que juguen
                 Am
i de vells que esperen,

mentre homes i dones
           Dm
estan treballant

als petits tallers,
            Am
a casa o al camp.


A
Jo vinc d'un silenci

que no és resignat,

d'on comença l'horta
            E
i acaba el secà,

d'esforç i blasfèmia

perquè tot va mal:

qui perd els orígens
          A
per identitat!


Am
Jo vinc d'un silenci
               Dm
antic i molt llarg,

de gent sense místics
             Am
ni grans capitans,

que viuen i moren
          Dm
en l'anonimat,

que en frases solemnes
                Am
no han cregut mai.


A
Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci
               E
que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses
             A
que li han negat.


A
Jo vinc d'un silenci

antic i moolt llarg,

jo vinc d'un silenci
               E
que no és resignat,

jo vinc d'un silenci

que la gent romprà,

jo vinc d'una lluita
                    A
que és sorda i constant.