D                                     Em
Vindran els anys i, amb els anys, la calma
                                      D
Que et pintaran als ulls una mirada suau
                                     Em
Et faran fer un pas i, després, un altre
                                    D
Seràs tota una experta a tirar endavant
                                             Em
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable
                                    D
O ja estaràs un pèl mandrosa per buscar
                                         Em
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
                                       D
Que té acollonits tots els nens del veïnat

 Bm                A                 D
I seràs un sac de mals o seràs una roca
         Bm               A              G               A
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal
    G                    D
I potser no seré el teu amic
     G                        D       A     Bm
Ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç
       D                  A              Em
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
          A
Una mala tarda
   G                 D
I potser dormiré abraçadet
  G                       D        A        Bm
A una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets
    D                  A                  Em
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
                        A    D
Quan no m’enteri de les coses

               G          A                  D
Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
          G          A                       D
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs
          Bm          G                       D
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
            Em                  A               D
I em podran veure somriure una mica per sota del nas

      G             A                 D
Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
        G           Em              A
Que em jugo amb la decadència de la carn
        G               A               D
Que un raconet del menjador farà d’escenari
        G          A                    D
I que ningú sospitarà de qui estic parlant

                  G         A                  D
I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual
            G               A                  D
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
                   Bm              G                      D
Però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
             Em                 A                D
I em podran veure somriure una mica per sota del nas
             Em                 A                D
I em podran veure somriure una mica per sota del nas